Era eréncia patriarcau que portam ath dessús ei pesuga, e ven de molt luenh. Ei aguesta ideologia desegalitària era qu’ei legitimada ena nòsta societat, e atau, era que regís damb supremacia es estructures sociaus, politiques, economiques, moraus, etc. damb es que conviuem.

Era bona notícia ei que cada ua de nosates èm ua petita pèça der engranatge, e auem eth poder de generar un impacte de cambi. Perque òc, un cambi estructurau e sistemic ei necessari, e possible.

Ac volem díder ben fòrt: aguest cambi demane mès escota per part des que sostien es privilègis, e mès visibilitat e espacis d’expression entàs oprimides.

Volem ua societat a on era egalitat sigue ua realitat, luenh des patrons de dominacion enes relacions hemna – òme, damb ua guardada inclusiva, a on totes es sexualitats e expressions e identitats de genre siguen acuelhudes, damb alternatives ath sistèma de produccion e consum capitalistes, damb mecanismes de resolucion de conflictes alternatius ara violéncia, a on era cooperacion sigue de mès en mès valorada, liura de racismes, a on se visibilize era importància deth papèr qu’an agut ena istòria hemnes referentes coma Simone de Beauvoir, Wangari Maathai, Maria Montessori, Virgina Bolten, Sojourner Truth… e tantes autes, mès tanben aqueres qu’an portat (e pòrten) era luta enes cases, damb era parelha, o en trabalh, dia a dia.

Aué, es vides an d’ocupar eth centre, per dessús der individualisme e dera cultura dera pòur. Hè ans que des des moviments feministes alertam dera crisi que patissen es suenhs, e en aguesti moments, damb era epidèmia generada peth COVID-19, la viuem manifèstament. Non se tracte d’un hèt circonstanciau, senon d’ua crisi qu’ei estructurau. Per açò, creiguem, qu’ei de besonh cambiar eth paradigma neoliberau basat ena creença dera autosufisença individuau e méter, definitivament, eth suenh dera vida en centre.

Venguem de luenh, però vam mès luenh. Aué 8 de Març, reivindicam, mès auem present qu’eth trabalh imprescindible ei eth sajar d’aplicar aguesti valors (ena mesura de lo possible tà cada ua) enes nòstes vides, entà qu’un dia acaben siguent ua realitat.

Totes èm importantes, en toti es airaus, cada dia.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies