Aranés:

Era situacion de crisi sanitària, sociau e economica que viuem, coma podiem demorar, s’a agravat e afècte d’un biais important a fòrça sectors economics e sociaus d’Aran, atau coma dera rèsta deth país.
Des deth prumèr moment, auem prepausat mesures e auem demanat plans de chòc deuant deth previsible agravament dera situacion, que s’esten per toti es sectors a mesura que passen es dies.
Des deth prumèr moment an menspredat era nòsta ajuda e collaboracion quan parlàuem des casi reaus que començàuem a detectar e dera grèu afectacion que començauen a patir fòrça vesins e vesies.
En lòc d’activar plans d’ajuda eficienta e adequada, auem vist coma des d’Ajuntaments e Conselh non se dedicaue er esfòrç que requerie era situacion o non s’ère conscient dera sua gravetat, en tot enfocar-se sonque ena gestion sanitària e non ena gestion des conseqüéncies economiques e sociaus.
En cap des pressupòsti que s’an acabat aguest 2020 auem vist mesures d’ajuda reau, senon mèslèu simboliques e escasses.
Es declaracions incendiàries des representants aranesi enes darrèri dies, e es mès recentes hètes des deth Conselh, tanpòc ajuden ara solucion d’aguesti problèmes, ath contrari, meten era atencion ena critica des mesures adoptades segontes eth color politic.
Des d’Aran Amassa auem tostemp dit, e contunham de deféner, qu’era critica non la cau méter enes mesures sanitàries, mès ena manca de mesures e plans d’ajuda as sectors afectadi, ja siguen activitats economiques, negòcis o sectors sociaus. Justament aguesta manca de vision, aguesta manca de politiques e plans reaus entà mitigar es efèctes dera crisi, mos an portat ara situacion actuau, a on mos vedem forçadi a escuélher entre era pòcha e era salut.
Era manca de gestion e vision per part des institucions, mos a portat a que bèri sectors demanen eth lheuament de mesures que son pensades entà protegir-mos, entà protegir era nòsta salut. Mos vedem abocadi a demanar mesures que vagen en contra dera salut entà poder subervíuer. Reafirmam que çò que cau ei lheuar era votz, mès entà reclamar qu’es pressupòsti e es hons economics se destinen a palliar es efèctes dera crisi enes sectors mès afectadi, en lòc de mantier inversions qu’ara non son prioritàries.
E sustot, non ahlamar passions e populismes entà tapar errors de gestion.

 

Català:

La situació de crisi sanitària, social i econòmica que estem vivint, tal com era d’esperar, s’ha agreujat i afecta de manera important molts sectors econòmics i socials de l’Aran, així com de la resta del país.
Des del primer moment, venim proposant mesures i demanant plans de xoc davant el previsible agreujament de la situació, que es va estenent per tots els sectors a mesura que passen els dies.
Des del primer moment han menystingut la nostra ajuda i la nostra col•laboració quan parlàvem dels casos reals que començàvem a detectar, de la greu afectació que començaven a patir molts veïns i veïnes.
Enlloc d’activar plans d’ajut eficients i adequats, hem vist com des d’Ajuntaments i Conselh no es dedicava l’esforç que requeria la situació o no s’era conscient de la seva gravetat, enfocant-se com a molt en la gestió sanitària i no en la gestió de les conseqüències econòmiques i socials.
En cap dels pressupostos que s’han acabat aquest 2020 hem vist mesures d’ajut reals, sinò més aviat simbòliques i escasses.
Les declaracions incendiàries dels representants aranesos en els útlims dies, i les més recents fetes des del Conselh, tampoc ajuden a la solució d’aquests probemes, més al contrari, posen el focus en la crítica de les mesures adoptades segons el color polític.
Des d’Amassa sempre hem dit, i seguim defensant, que la crítica no s’ha de posar en les mesures sanitàries, sinó en la manca de mesures i plans d’ajut als sectors afectats, ja siguin activitats econòmiques, negocis o sectors socials. Precisament aquesta manca de visió, aquesta manca de polítiques i plans reals per mitigar els efectes de la crisi, ens han dut a la situació actual, on ens veiem forçats a triar entre la butxaca i la salut. La manca de gestió i visió per part de les institucions, ens ha portat a que alguns sectors demanin l’aixecament de mesures que estan pensades per protegir-nos, per protegir la nostra salut. Ens veiem abocats a demanar mesures que vagin en contra de la salut per poder sobreviure. Reafirmem que el que cal és aixecar la veu, però per reclamar que els pressupostos i els fons econòmics es destinin a paliar els efectes de la crisis als sectors més afectats, enlloc de mantenir inversions que ara no són prioritàries.
I sobretot, no atiar passions i populismes per tapar errors de gestió.

 

Castellano:

La situación de crisis sanitaria, social y económica que estamos viviendo, tal como era de esperar, se ha agravado y afecta de manera importante a muchos sectores económicos y sociales del Aran, así como del resto del país.
Desde el primer momento, venimos proponiendo medidas y pidiendo planes de choque ante la previsible agravación de la situación, que se va extendiendo por todos los sectores a medida que pasan los días.
Desde el primer momento han ninguneado nuestra ayuda y nuestra colaboración cuando hablábamos de los casos reales que empezábamos a detectar, de la grave afectación que empezaban a sufrir muchos vecinos y vecinas.
En vez de activar planes de ayuda eficientes y adecuados, hemos visto como desde Ayuntamientos y Conselh no se dedicaba el esfuerzo que requería la situación o no se era consciente de su gravedad, enfocándose como mucho en la gestión sanitaria y no en la gestión de las consecuencias económicas y sociales.
En ninguno de los presupuestos que se han cerrado este 2020 hemos visto medidas de ayuda reales, sino más bien simbólicas y escasas.
Las declaraciones incendiarias de los representantes araneses en los útlimos días, y las más recientes hechas desde el Conselh tampoco ayudan a la solución de estos problemas. Al contrario, se enfocan hacia la crítica a las medidas adoptadas según el color político.
Desde Amassa siempre hemos dicho, y seguimos defendiendo, que la crítica no se tiene que poner en las medidas sanitarias, sino en la carencia de medidas y planes de ayuda a los sectores afectados; ya sean actividades económicas, negocios o sectores sociales. Precisamente esta carencia de visión, esta carencia de políticas y planes reales para mitigar los efectos de la crisis, nos han llevado a la situación actual, donde nos vemos forzados a elegir entre el bolsillo y la salud.
La carencia de gestión y visión por parte de las instituciones llevará a que algunos sectores pidan el levantamiento de medidas que están pensadas para proteger nuestra salud. Nos veremos entonces abocados a pedir medidas que vayan en contra de la salud para poder sobrevivir.
Reafirmamos pues que hace falta levantar la voz, pero para reclamar que los presupuestos y los fondos económicos se destinen a paliar los efectos de la crisis a los sectores más afectados, en vez de mantener inversiones que ahora no son prioritarias.
Y sobre todo, no atizar pasiones y populismos para tapar errores de gestión.